martes, 26 de abril de 2011

Oda a Espanya de Joan Maragall

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Aquí teniu un resum del nostre comentari:

  1. INRODUCCIÓ
    • Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
    • Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).
    Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.
  2. AUTOR
    • 1860-1911
    • Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
    • Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
    • La seva obra té una temàtica molt àmplia.
    • És el poeta més important del modernisme.
    • La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).
    JOAN MARAGALL
  3. MOVIMENTS LITERARIS
    • Proposta de modernitzar la societat catalana.
    • Canviar a través de l’acció cultural.
    • Trencament amb la cultura oficial espanyola.
    • Incorporació dels corrents d’Europa.
    • Conflictes entre l’artista i la societat.
    • Nacionalisme
    • Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
    • Inconformisme i voluntat de lluita.
    MODERNISME
  4. ESTRUCTURA
    • Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.
      • Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.
      • Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.
      • Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.
      • Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.
  5. ARGUMENT
    • Catalunya parla a Espanya en català.
    • Record de que Espanya no té glòria.
    • Perquè matar si la sang és vida?
    • Record de que Espanya no té honor.
    • Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.
    • Crida a que Espanya es salvi (modernització).
    • Comiat d’Espanya per una possible independència.
  6. MÈRTICA
    • Vuit estrofes.
    • Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
    • Versos d’art menor.
    • Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.
    • Rima assonant.
  7. FIGURES RETÒRIQUES
    • Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
    • Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
    • Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
    • Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
    • Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
    • Epifonema: “Adéu, Espanya!”
  8. COMENTARI
    • Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba.
    • Es mostra la posició de Maragall, i dels catalans, davant la política paralitzadora del govern de la Restauració, i l’intent de canvi i de regeneració.

27 comentarios:

  1. Has fet un esforç molt gran, felicitats!!!

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Un gran anàlisi. M'has ajudat molt amb el meu pròxim examen. Gracies!!

    ResponderEliminar
  4. Genial. Despres de 130 anys continua en vigor. El Sr. Joan Maragall era se'ns dubte, un home sabia. Josep Garriga

    ResponderEliminar
  5. Genial. Despres de 130 anys continua en vigor. El Sr. Joan Maragall era se'ns dubte, un home sabia. Josep Garriga

    ResponderEliminar
  6. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  7. gràcies per fer-me el treball company :D

    ResponderEliminar
  8. No se sap quina data exactament? Només l'any?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sii, es va escriure el 6 de juliol de 1898.

      Eliminar
  9. Chaval, me has salvado la puta exposición, besos Chocho :3

    ResponderEliminar
  10. Algú hem podria ajudar, dient-me el moviment, tendència i gènere?

    ResponderEliminar
  11. És del modernisme, és poesia cívica ja que segueix l'actualitat social i política del país.

    ResponderEliminar
  12. Moltes gracias. Te chupo la polla tio.

    ResponderEliminar
  13. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar